Raise 2000

Els diumenges mai m'han agradat. Son aquell dia de la setmana en que la força de voluntat desapareix i tot queda pel dia següent. Molts cops també es converteixen en dies de reflexió i arrepentiment. Alguns altres, simplement son dies de resaca, sense pensaments negatius ni positus una mena de pausa del dia a dia.
Per mi, els diumenges, tenen totes aquests "qualitats", pr, en tenen un altre de basica i esencial. El cine. Adoro anar al cine. L'ultima sesió del diumenge. Ni cues, ni gent, ni movils sonant a mitja pelucula, ni desenes de persones ingerint crispetes a tot drap. Sentir que la projecció es per els 4 espectadors i tu que esteu al pati de butaques.
Pr ahir, va ser diferent. Si, vaig anar al cine, com gairabé cada diumenge. Si, vaig pagar per un
"menú infantil", vaig deixar que em robesin. Si, vaig possar el movil en silenci. Pero... a l'entrar a la sala 4, vaig notar una estranya sensació, que va durar-me fins al final de la pelicula. No estava a gust i em sentia incomoda. Just encendres les llums, em vaig possar l'abric i vaig fugir. Aquella sensació em va durar fins obrir la porta del pis, exactament 2 carrers més amunt.
Altre cop, l'insomni va apoderar-se de mi. Una infinta pluja d'idees m'inundà, i m'impedir desconectar del món real. Un futur trasllat, una nova feina, examens i treballs massa inmadurs per l'epoca en que estem, situacions de risc i tensió, entrevistes carregades d'il·lusió, ... tu.
Després d'una nit mig a caball dels somnis i de la realitat. Ha resonat per les 4 pareds de la minuscula habitació la terrible música repetitiva i estrident de l'alarma del movil, just a les 8 del matí. M'ha costat feina i treballs,obrir els ulls i aceptar que avui som dilluns, que avui comença de 9 la setmana, amb ella la rutina. I que aquest dilluns quedarà registrat al calendari. Avui posaré a proba tot allò que m'han ensenyat. I em costará aceptar l'haver de guardar els piercings en la capseta del record...
Veure un petit sobre a mà dreta de la pantalla, m'ha fet somriure de bon mati.