Et trobo a faltar.Dies grisos i espesos que no em deixen veure el sol.
Paraules mal dites, viatgers del futur.
Antics desconeguts del pasat, ara, passatgers del present.
Falços petons, caricies de mentida, mirades amb els ulls tancats, paraules en silenci.
Et recordo.
Mirades que parlen, somriures que expliquen, petons que esborronen, caricies que emocionen.
T'imagino.
En un present llunyà, prop de la lluna. Una cerveza en mà. Petons que m'exciten.
M'he perdut buscan-te. Minuts, hores dies, perden el temps de vista, perden la realitat, perden la poca ficció que em quedava, perdent els pocs records que em vas regalar.
He perdut el petit unviers que m'alimentava abans de trobarte.
Ara, en aquestes hores mortes, en que costa diferenciar la realitat de la ficció, t'intento sentir al meu costat, agafant-me la mà i pasejant els dits pel meu palmell.
Present en la meva ment, recordo aquell dia. El primer dia. El millor dia. L'haverte conegut.
Ho tenim clar, tu em miraves i jo t'observava.
Petons lents i dolços, mirades massa sinceres per ser reals, paraules a la pell, dits capaços d'escriure i impregnar de tinta el meu cos.
Tinta que a poc a poc a anat convertin-se en record i ha esborrat totes les cicatrius.
I si t'ho pogués dir, sabries que has estat millor que un propi somni.
Ara, altre cop perdo la veu i recupero la por.
Necesito parlar-te sense por de que el que et pugui dir, et facin fugir.
I ara, no em puc trobar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario