racionalitat?

No puc fer res per esborrar la teva imatge difosa dins meu.
Aquella mirada tendra i dolça que m'embaeix i em fa perdre el control.
No t'ho puc dir, això no va amb mi. Pero si que t'ho puc escriure.
Espero, poder seguir jugant aquest joc d' indis i cawboys els instants suficients per poder algun dia, si es necesari i esencial, oblidarte i no caure en l'intent.
T'has convertit en allò que durant tant de temps he anhelat, ets qui regna en els meus pensament. Qui redirixeix la vida, segons el moment i el motiu. Qui m'omple d'energia i m'oxida de rabia.
Ets qui amb una mirada aconseguix fer-me perdre el nord.
Has aconseguit fer oblidar les meves promeses.
Pero per altre banda, t'haig de donar les gracies de mala gana. M'has fet resdescobrir tot allò que creia desaparegut. M'has ensenyat la victoria i la derrota, pero sobretot la lluita constant.
Avui els meus llançols et recorden.
S'ha acabat el fer bocins de nordics per oblidar la teva escalfor, si no hi ets, els somnis em brindaran el millor dels teus records, i aixi oblidar la fredor i grandaria d'aquell llit que em serveix de refugi.
Una caricia indiscreta, un petó d'amagat, un somriure confident, unes converses delatadores, una mirada desitjosa, gestos provocadors.
Et cantaré QKr tants cop com vulguis.